Etiquetes de comentaris: bellesa, contes, metàfores, projectes, rescat, somnis, viatges
Etiquetes de comentaris: tardor'11
Etiquetes de comentaris: tardor'11
Saber que em conduirà al lloc exacte. No tenir dubtes.
Me llaman octubre desde que sólo hablo de ti...
Etiquetes de comentaris: tardor'11
Així que al final només era això.
Deixar-te anar amb un somriure.
No mirar enrere i deixar que aquesta llum d'aigua daurada acabe d'omplir-ho tot. Deixar-te anar i sentir-me lleugera, enlairar-me com un zeppelin feliç i contemplar les piràmides des de dalt, intactes en la meua memòria, els llacs plens de peixos, les muntanyes nevades, els bells deserts que ens van acollir fa tantes vides que ja no importa, passejar per aquesta tardor agafada de la teua mà invisible, lleugera i feliç.
Al final només era això.
Deixar-nos anar sense dir adéu.
Permetre que la sorpresa ens torne a mirar als ulls qualsevol dia d'aquests.
No estaré esperant-te. Perquè no existirà el temps.
I somriure mentrestant.
Etiquetes de comentaris: tardor'11
Avui he tornat a casa entre fulles marrons. Tot el carrer ple de fulles marrons. I aigua. Arbres desfullant-se i aigua. La primera gran tempesta que anuncia tardors inevitables i que m'ha agafat al carrer, vestida d'estiu. Vestiria tot l'any d'estiu. Vestiria només llum d'estiu, sol,aroma de gessamins, sal... sol, sal en la pell, sol en els llavis.
Però avui he tornat a casa sota la pluja, que és una de les quinze coses que més odie fer en el món, i després m'he pintat les ungles color cirera per recordar l'estiu durant tota la tardor i ara contemple aquesta llum estranya, obliqua, aquosa, que comença a esmorteir-se rere els vidres del balcó.
La llum de tardor que em recorda que he decidit ser feliç a pesar de tornar a casa sota la pluja, entre fulles marrons...
Ungles color cirera, te de vainilla.
Cremar les naus amb tot el que ja no necessite dins.
Oblidar dolors antics, ferides obertes.
Posar a cadascú en el seu lloc.
Pensava que seria difícil.
Però no.
Ha sigut molt fàcil.
Que ple de pols que està tot...
No m'estranya, tant de temps la casa tancada... Tant de temps sense obrir portes i finestres. tantes coses que han passat en els últims mesos, en els últims anys. Coses bones, coses no tan bones... Coses estranyes que ens obliguen a redecorar la vida de manera diferent a com la coneixíem fins aquest moment.
I ara estic on he d'estar i estic bé. Ací i ara. Simplement, ací i ara. Molt bé. Tot està en el seu lloc. Per fi.
Pensant què faré amb aquestes Llunes que han resistit al llarg dels anys les experiències més tristes i les més alegres, les més fosques i les més brillants.
Resistint-me a tancar la casa per sempre.
Pensant si em mudaré a un altre lloc.
El que està clar és que he de netejar la pols acumulada i tornar a visitar els veins.
Necessitaré uns dies per acabar d'endreçar la casa.
Mentrestant em podeu llegir, si és que encara queda algú llegint després de tant de temps, en el meu altre blog. Aquest no té tanta pols com Les Llunes i podeu entrar com a casa vostra mentre acabe de netejar aquest desordre...
Casa amb jardí
Ains... on hauré deixat el sabó...
Quanta pols!!
Si esperes una visió àcida, corrosiva, sarcàstica, intel·lectual o inclús racional de la vida, estàs en el lloc equivocat... però eres igualment benvingut o benvinguda.
| AIXÍ ESTÀ LA LLUNA AVUI moon info |
