dijous, 25 / gener / 2007

VENT



I'm waiting, waiting on a sunny day...
Bruce Springsteen

Potser el vent és pitjor que el fred.

M'ho desendreça tot, em fa rodar el cap, se'm cola per les orelles i em fa anar les idees amunt i avall, les bones idees, les males idees, les regulars. Tinc de tot tipus, a punt per a ser utilitzades en qualsevol moment. Tot en el seu lloc, amb aquella feinassa que dóna posar-ho tot en el seu lloc. I el vent m'entra per les escletxes de l'ànima i m'ho desendreça tot.

Com mirar-te i decidir que si no seus al meu costat deixaran d'agradar-me les cadires per sempre.

La setmana ha sigut rarota i el dijous complicat per diverses raons que no venen al cas. Quan estic ballant puc deixar de pensar i descansar el cap, amb el vent amunt i avall, amb tot amunt i avall. Així que aquesta setmana he ballat molt, moltíssim. He començat una coreo nova amb les meues xiquetes, les he matxacat molt i no se m'han queixat gens. Quan acabe la classe amb elles i se'n van a casa i no queda ningú a l'institut em quede una estona més i balle jo sola per tot el gimnàs perquè a ma casa no tinc espai. Avui estava tristona i he anat a l'acadèmia a veure si se'm passava i hem començat un muntatge nou amb vels. Preciós. L'estrena serà per juny.

He tornat a anar al gimnàs pels matins. He tornat a patir alguna de les meues lipotímies. Mai recorde parar a temps. Mai recorde que si no seus al meu costat deixaran d'agradar-me les cadires. Mai recorde que el vent és pitjor que el fred perquè m'ho desendreça tot.

Passe els dies repetint com un mantra: que no neve, que no neve, que no neve, que no neve...

Adrià és el xiquet del meu amic Héctor. Té sis anys. M'ha regalat una petxina de la platja i m'ha dit que si em vull casar amb ell. M'ha semblat la declaració més sincera que he tingut en molt de temps i les petxines de la platja no fallen mai així que li he dit que sí. Però m'ha fet prometre que no em faria més major.

Héctor em prepara creps per berenar i em pregunta: "no et passa de vegades que estimes algú i no saps per què?"
Em menge un crep i li conteste: "No, jo sempre sé per què estime a la gent, amb exactitud, sense dubtes. Amb una precisió quirúrgica".

Adrià juga a ser vent i diu que vol volar.
Jo tinc fred i estic cansada.
Tot està una mica desendreçat avui.

Que no neve, que no neve, que no neve...

Etiquetes de comentaris: institut, metàfores, tristesa

Escrit per nimue :: 22:11 :: 20 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------oOo---------------