Espero que el parador
no cierre los inviernos.
Quizá haga frío en la playa
y alguien cubra mis piernas con una manta.
Esclarecidos
Sempre que pense en mi mateixa porte un vestit roig i fa calor. I el vestit es mou amb una miqueta de vent que arriba de la mar. Sempre. I el temps s'atura. Sempre.
No m'agraden gens els jerseis de llana. Em fan sentir com una ovella. O pitjor. Em fan sentir que porte una ovella damunt.
Si tinguera una selva a prop em vestiria de selvàtica i la travessaria així, txas, txas, txas, caminant a passos grans que és com s'ha de caminar per la selva si no vols xafar una serp. Portaria un matxete per espantar els dolents que s'amaguen en les selves enormes però a l'hora de la veritat em sembla que no el faria servir. Quan un dolent em veu ja sap que el que més li convé és fugir. Són anys d'experiència. Bonus-track. Game-Over. Abambabulula balambambú. Si estigueres en perill en una selva enorme aniria a salvar-te. No ho dubtes. No portaria barret perquè no em queden bé però sí un mocador de beduina. Per les insolacions. I perquè em queden bonics. Sobretot perquè em queden bonics. Per a que enganyar-nos.
El nòvio de Vicky té una boa enorme en casa. M'encantaria posar-me-la al voltant com si fos una bufanda i ballar amb ella. També té un eriçó. Però no és massa interactiu. I no són bones parelles de ball. Tinc entés.
Avui he menjat molts lacasitos. I moltes mandarines. Dolces. Les mandarines.
Feia caloreta aquest matí i he mirat al meu voltant esperant que la primavera m'asaltara en qualsevol cantonada.
M'agraden les sorpreses. Fa temps que ningú em sorpren.
De vegades et recorde de lluny.
Com un oasi que continua sent bonic en la memòria del desert.
Hi ha alguns tipus de llum que només pots veure si les portes dins.
Etiquetes de comentaris: hivern, metàfores, vida diària
Si esperes una visió àcida, corrosiva, sarcàstica, intel·lectual o inclús racional de la vida, estàs en el lloc equivocat... però eres igualment benvingut o benvinguda.
| AIXÍ ESTÀ LA LLUNA AVUI moon info |
