dilluns, 18 / febrer / 2008

ENCARA TINC SON

He cambiado ya no soy como antes
Me han salido en los ojos
Dos flores gigantes

Ya no te quiero , solo te echo de menos
Y si recuerdo, es solamente lo bueno.

Ocho meses en globo. Juniper Moon




Fa fred i plou. No m'agrada però em conforme perquè una de les coses que més m'agraden en el món després dels llits amb cobricel i els aparells que poden volar són les banyeres i m'agradaria poder omplir la meua banyera sense haver de pensar en la sequera.

Podria ploure a hores convingudes i fer calor. Això estaria bé.

Tinc son, a més de fred.

Fa temps que tinc molta son. Em quede dormida pels racons. I balle dormida, i faig classe dormida i em ric molt amb els meus amics dormida. Per sort no se'm nota massa perquè acostume a estar de cos present i esperit absent i els xiquets pel matí em pregunten què desdejune per començar el dia tan animada i jo els dic que em menge un parell de rajoles de torró del dur i un paquet de pipes de carabassa. I se'm queden mirant i em diuen que no s'ho creuen i jo els dic que si volen dormir em sembla bé però que no s'ha de notar. A qui tanque els ulls el pose a fer abdominals de les difícils. I com que no saben dormir amb els ulls oberts no els queda més remei que posar-se a treballar.

La setmana ha passat volant entre les festes del poble que ens han regalat un parell de dies de festa ben bons a la feina i que he aprofitat per baixar a la platja en bikini. Tot el món anava ple d'abrics, de xiquets i de gossos i jo he tornat a recordar que encara que faça sol no sempre fa calor. Mitja hora estirada en l'arena fins a la hiportèrmia i tornar a casa amoratada i poc morena, la veritat. Per impacient. Ale.

A meitat setmana, vaga de profes i manifestació més que multitudinària a Barcelona.

Cap de setmana molt festiu i amb moltes visites. Car i els nostres berenarots legendaris i genials amb gelat, cafe i pastissos a la Rambla. Assaig doble de flamenc per recuperar les classes que no vam fer pel Carnaval. La coreo que ens està quedant la mar de bonica encara que els meues pobres peus sempre acaben plens de sang quan acabe la classe. Sabata plana per anar a cremar Sitges i ballar música de negres, de peluts i de quan la majoria de nosaltres no havia nascut a la disco fins les tantíssimes. Ballar, ballar, ballar. Que bona la pizza, el pastís de formatge i les bones converses. I ballar. Fins a veure sortir el sol.

Diumenge complet amb la gent de Terrassa-Barcelona a casa. Bona companyia, bons consells, moltes rises. Quatre per dinar i dotze en total a l'hora del cafè. I jo fent pastissos i galetes per a tots. A pesar d'haver dormit només quatre horetes em va quedar tot la mar de bo i partideta de rol amb Raimon i jo fent de màsters.

I caure absolutament dormida en el sofà quan van marxar tots.

I avui anar a treballar sota la pluja.

I demà més...

Algun dia dormiré tantes hores seguides que mai més tornaré a tindre son.

Mentrestant...

zzzzzzzzzzz.......zzzzzzzzzzz.......zzzzzzzzzzzzzz......

Etiquetes de comentaris: vida diària

Escrit per nimue :: 17:55 :: 26 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------oOo---------------