He decidit fer-me exploradora.

I explorar coses en general. Amb l’esperança de trobar territoris inexplorats en algun lloc d’aquest món ple de soroll.

Estic plena de sorolls. Sent la meua sang bategar. Perquè a mi no em batega el cor. Em batega la sang amunt i avall buscant territoris inexplorats més enllà de venes i artèries.
Serà per aquelles flors grogues i vagabundes que naixen en els llocs més insospitats. Flors plebeies. Res a veure amb roses, gessamins o lliris morats. Florida aristocràcia clàssica del món vegetal. Flors grogues i despentinades. Escandalosament vulgars a la vora de la carretera. D’aquell color impenitent i groc que anuncia el bon temps.

I qualsevol dia roselles.
I qualsevol dia morir de bellesa.

He decidit fer-me exploradora i demanar-li a Indiana Jones que no cal que torne. Que vull recordar-lo sempre jove i guapo. Que ara ja no cal. Que descanse. Ja buscaré jo els temples maleïts i els ompliré de flors grogues si cal. I correré com un ànima esperitada davant de pedres grosses i no miraré els ulls dels autèntics traidors encara que se’m trenque el cor com es trenquen els deus de fang de les tribus de la selva.

En el temps que em quede lliure exploraré ves a saber què. Qualsevol cosa. Els silencis que s’amaguen quan cauen els fulls dels calendaris. Els gats que es passegen grossos i tranquils mentre mire per la finestra de la meua aula. Tenim un pati d’escola ple de gavines famolenques, gats enormes i criatures cridaneres. Explique les oracions compostes i tinc unes ganes boges de baixar a jugar a coses al pati perquè fa sol i bon temps.

De vegades estic tan trista que mai ningú podria arribar a entendre-ho.

I qualsevol dia roselles.
I qualsevol dia exploraré tan a fons territoris inexplorats que em perdré i no sabré tornar.

Envieu el meu Zeppelin a buscar-me.
Ell sabrà què fer.