Ja hem acabat un altre curs. Ràpid, cada vegada més ràpid, més intens, més fugaç.
M’ho he passat tan bé… Tinc la sort de treballar amb persones genials que comparteixen amb mi moltes coses, moltes aventures, rialles, bronques, experiències, circumstàncies, alegries, disgustos... Alguns tenen menys de 16 anys i d’altres més de 30 però tots formen el mapa del tresor que busquem al llarg del curs.

RESUM DEL CURS

I així han passat 10 mesos, i molts comentaris de textos, i moltes reunions eternes, i molts exercicis de separar subjectes i predicats, i molts cafès amb llet i croissants, i molts sermons a classe, i moltes bronques i reconciliacions i reflexions i repeticions del tema perquè és molt difícil i no l’entenem, i molts per favor canvia el dia de l’examen, i moltes festes d’aniversari, i totes les hores que la Fadeta i jo hem dedicat a preparar festivals, de Nadal, de Sant Jordi, i portar els nostres companys al teatre, i portar els nostres xiquets a la platja com formiguetes per la carretera per posar en pràctica el que s’aprén a classe de literatura i trobar la Musa, i les hores que hem passat al gimnàs passant fred i passant calor, les meues xiquetes ballarines guapes de remate i totes les coreografies que hem posat sobre un escenari (aquest any, sis!), i la gent nova que van arribant i marxant, la vida dels substituts, i llegir Shakespeare amb el millor grup de batxillerat que he tingut des dels temps del Maresme mentre preníem el sol en el pati, i la Divina Comèdia, i Lord Byron i Kavafis i Eliot. I un Carnaval festides de falleres, i molts sopars vora mar, i moltes hores de ballar i ballar i ballar. I moltes Hello Kitty en forma de regals bonics, i princeses petites que truquen a la porta i rams de flors i xocolata, i saquets d’espígol, i arbres de nadal, i actes d’avaluacions, i pugem les persianes que entre el sol a classe, i poemes visuals, i roses de paper, i la banda de percussió, i els dibuixos que em regalen els alumnes, i els crits de tant en tant, i fotos, i concerts, i tantes tantes coses que anem acumulant en paquets de 10 mesos…

I problemes, clar, que l’ensenyament va com va i això ho sabem tots o la majoria. Però a tots els treballs podem fer una llista de problemes.

A quants podem fer una llista de totes les coses boniques que passen dins d’un institut ?

Com vaig llegir a una samarreta no fa massa, si torneu a nàixer, feu-vos mestres.


LA NOSTRA FESTA DE FINAL DE CURS

I després de tantes cosetes fetes per a les criatures, la Fada i jo vam voler organitzar també un festival de final de curs per als profes. De fet, l’any passat ja es va fer una exhibició de dansa amb el meu grup de profes que he de dir que va creixent en número i en entusiasme.

Aquest any, hem fet l’exhibició de dansa, (més guapeeeees les meues ballarines!!! i més xulo el conjunt rosa i/o fúcsia que vaig estrenar per l'ocasió!)


un dinarot boníssim en les taules de ping-pong del gimnàs seguint la tradició (cadascú porta alguna cosa i entre tots ens ho mengem), i després vam pujar en un autobús als compis que s’havien apuntat (un terç del claustre) i els vam portar a un lloc secret. S’ha de dir que ens tenen molta confiança perquè no qualsevol puja a un autobús per anar no se sap on…

Tot va començar quan va acabar el festival de Sant Jordi. I vam pensar que havíem de fer alguna cosa per acabar el curs. Normalment aquesta cosa va adreçada als profes perquè amb els alumnes se'ns tira a sobre el calendari a partir de maig.
I com que totes les activitats del curs havien girat al voltant de Mercè Rodoreda per allò del centenari del naixement, vam dir d'acabar el curs a Romanyà de la Selva.

Que està lluny de Vilanova.
I clar, no anàvem a improvissar.

Així que un dia 21 de maig, dimecres, de bon matí, vam agafar el cotxe i cap a Romanyà a veure com és...

I és preciós. A qui li agrade la literatura perquè està ple de la Rodoreda. Els escenaris de les seues novel·les, la seua casa, el jardí, el rellotge de sol...
A qui li agrade la muntanya i la naturalesa, perquè hi ha un dels paisatges més bonics que he vist en molt de temps. Vam quedar corpreses, vam elaborar una ruta literària i vam assegurar-nos que el dia previst podríem entrar al cementeri per visitar al tombà de la Mercè i deixar unes flors.

I així va ser com un mes després els nostres companys van pujar a l'autobús sense saber on anaven i van aparèixer a Romanyà. Tot tan bonic, els textos que es van llegir, la ruta literària, la posta de sol, el dolmen de la cova d'en Daina, el paisatge, la bona companyia, el soparot impressionant que havíem reservat en un restaurant magnífic que us recomanem fervorosament... Un altre dels costums que tenim la Fada i jo és fer regalets a la gent que treballa amb nosaltres per Nadal i per final de curs. Som unes 70 persones aproximadament i els regalets els elaborem a mà i un per un.

En aquesta ocasió, per acabar el curs vam fer unes bossetes amb espígol dins, d'aquelles tan boniques per posar entre la roba i fer olor. La gràcia va ser anar a buscar espígol per fer les 70 bossetes. Per si de cas hi ha algun mosso d'esquadra llegint el blog no ho explicaré. Però l'aventura va ser intensa. Molt intensa.

LA FESTA POST-FESTA

I a part de la festa oficial, la festa que ens vam muntar "els íntims" a la platja. Amanides i gaspatxo i a sopar sobre l'arena amb les tovalloles i els fanalets amb espelmes. Vam acabar una mica piripis a base de mistela i guacamole. Se sentien petardos per allò del futbol, passaven avions i nosaltres ens imaginàvem que eren estels fugaços i demanàvem desitjos.

I tot el món sap que els desitjos que es demanen als avions fugaços sempre es compleixen...

I ara comencen les meues merescudes vacances. Dilluns enviaré la Xoco-Nimue a Salou, a fer el curset de formació en què m'he matriculat aprofitant que aquest any no hi ha oposicions i jo me'n vaig a les Bahames. Que diu el Zeppe que si algú vol apuntar-s'hi encara queda lloc.

Conclusió

Si he de mesurar l'any segons les coses que he aprés i la gent que he conegut, puc dir que aquest any he aprés moltíssim, tant sobre la meua feina com a profe com sobre les persones humanes, les persones inhumanes i la vida en general. I que he conegut gent meravellosa.

Així és que puc afirmar que ha sigut un bon any.
I l'any que bé encara serà millor. Ja ho veureu...