No te pido nada complicado, sólo di que soy especial, que invadiremos Leningrado, que no importa despertar.
La chica tripolar. Manos de Topo.
Em pregunte com deu ser estar desperta.
No. No, benvolguts lectors, benvolgudes lectores. No hi ha res de poètic en la frase anterior. Cap metàfora, cap figura retòrica d'arrel grega i aroma a decadència i romanticisme. Cap insinuació d'ocells al cap, passejades pels núvols, o somnis en veu alta.
Sóc una persona pràctica atrapada en el cos d'una somiatruites (truita de patata sense ceba, truita d'espàrrecs, truita de carxofetes... nyam! sempre amb ous de gallina feliç, evidentment)que se sumeix en l'estupor quan se li fon una bombeta a hores poc apropiades. Doctor, això s'opera? m'ho cobrirà la Seguretat Social? Hi ha llista d'espera? Fa mal? Em donaran una piruleta per consolar-me? i un tros de truita?
Em pregunte com deu ser estar desperta perquè ja fa molt de temps que tinc una son infernal. Una son que no m'aguante. Una son inoportuna i pocasolta. Sobretot a les tres de la tarda. Com que normalment a aquelles hores estic treballant o en algun curset, vaig tirant com puc. Però si estic en casa... si estic en casa estic perduda! La son s'apodera de mi! Avui he descobert que fent "la cosa" a la que em vaig apuntar fa unes setmanes (i que vaig dir que ja us en diria quan tingués alguna prova digna de ser ensenyada)aguante una miqueta més. Però si em pose a estudiar o a preparar les classes de la setmana o a llegir o a escoltar música o a mirar la tele... en fi... el que es coneix com a completament dormida. La segona hora tonta m'arriba a les 8 del vespre. Quina indecència! Abans era a les 10 de la nit!
Si fos només la son... A més és que estic molt cansada. Ho confesse. No em reconec. He carregat moltes coses de l'herboristeria i a veure si sóc capaç de tirar el que queda fins a la primavera amb una mica de dignitat. Un amic em diu que he de prendre ferro i jo li dic que es dedique ell a llepar claus. Però ens ho diem amb estima, clar, només faltava.
Em pregunte com deu ser la vida per les nits, quan l'esperit de les gallines felices s'apodera de mi i em quede dormida...
Què passa quan es fa fosc, més enllà de les finestres, més enllà dels fars de Maine on em transporta el meu sopor, més enllà de les rutes de llum i de seda i d'espècies, més enllà dels nostres plans per envair països exòtics com Mónaco o San Marino, més enllà dels ballets de Fokine, més enllà de l'Estrella Polar...
Si esperes una visió àcida, corrosiva, sarcàstica, intel·lectual o inclús racional de la vida, estàs en el lloc equivocat... però eres igualment benvingut o benvinguda.
