Avui he tornat a casa entre fulles marrons. Tot el carrer ple de fulles marrons. I aigua. Arbres desfullant-se i aigua. La primera gran tempesta que anuncia tardors inevitables i que m'ha agafat al carrer, vestida d'estiu. Vestiria tot l'any d'estiu. Vestiria només llum d'estiu, sol,aroma de gessamins, sal... sol, sal en la pell, sol en els llavis.
Però avui he tornat a casa sota la pluja, que és una de les quinze coses que més odie fer en el món, i després m'he pintat les ungles color cirera per recordar l'estiu durant tota la tardor i ara contemple aquesta llum estranya, obliqua, aquosa, que comença a esmorteir-se rere els vidres del balcó.
La llum de tardor que em recorda que he decidit ser feliç a pesar de tornar a casa sota la pluja, entre fulles marrons...
Ungles color cirera, te de vainilla.
Cremar les naus amb tot el que ja no necessite dins.
Oblidar dolors antics, ferides obertes.
Posar a cadascú en el seu lloc.
Pensava que seria difícil.
Però no.
Ha sigut molt fàcil.
Si esperes una visió àcida, corrosiva, sarcàstica, intel·lectual o inclús racional de la vida, estàs en el lloc equivocat... però eres igualment benvingut o benvinguda.
| AIXÍ ESTÀ LA LLUNA AVUI moon info |
